L'Ateneu de 9Barris rep la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona

El passat 26 de novembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ateneu Popular 9 Barris va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona per la seva labor professional i social en contribuïr a fer una ciutat millor.

Des de la Fundació La Roda els felicitem publicament per aquest reconeixement tan important d'aquesta gran tasca social que desenvolupen en cada una de les activitats que duen a terme.
Us deixem amb el discurs que van presentar per l'acte.

Moltes Felicitats!!!

Discurs Medalla Honor de la Ciutat de Barcelona | 2015
El reconeixement principal del projecte de l’Ateneu el busquem i es produeix en el dia a dia i sobre tot en moments especials, com el circ d’hivern, els finals de cursos, amb la programació social i cultural; cada cop que sortim a fer un taller o a explicar la nostra forma d’entendre la cultura i la gestió comunitària.
Tot i això, aquest moment ens ofereix la possibilitat de parlar, d’anar més enllà del nostre dia a dia. I de fer molts altres reconeixements.
En primer lloc, aquesta medalla és una reconeixement col·lectiu, d’unes trajectòries de lluites, d’uns barris i d’un veïnat
Les parets de l’Ateneu són portadores de la memòria històrica d’aquelles que durant els 70 van defensar l’autonomia d’un projecte cultural a la perifèria de Barcelona. Un projecte cultural que es reivindicava en paral·lel a la resta de drets socials i llibertats polítiques.
De fet, érem i volem ser hereves del camí iniciat amb els Ateneus republicans de principis del segle passat, les cooperatives obreres, les institucions de les classes populars per trobar-se, formar-se, crear, idear, imaginar, expressar, construir espais fora del capitalisme.
També som hereus de les experiències autònomes i populars que es van viure durant la transició/transacció dels 70: escoles actives, cooperatives, centres de planificació, ateneus... I, més endavant, la lluita antimilitarista, la contracultura i l’Ateneu com a catedral del Punk, o el moviment okupa dels 90. Amb referents en el passat com el Cine Princesa, l’Hamsa o el Palomar; les vagues obreres de La Pegaso, Bruguera o de La Maquinista;... Amb altres referents del present per a noves generacions, com ens mostra la tenaç lluita de Can vies o l’Harmonia de Sant Andreu.
Però també, amb referents culturals ben propers com La Caravana de Cultures, La Foliada, les Pistes d’Skate de Via Favència o el Festival de Sopes.
Per a nosaltres, la defensa d’una autonomia i una autogestió és perfectament compatible amb la defensa d’allò públic. I així ho confirma l’evolució del projecte de l’Ateneu.
Al mateix temps, som conscients que un projecte com aquest és el que és gràcies a la xarxa amb la que col·labora;  gràcies a les complicitats, tant en l’àmbit cultural, com en el mateix territori, com en l’àmbit dels moviments socials. Gràcies a l’activisme, a l’amor per la cultura i el seu potencial transformador, a la convicció de les persones que el fan possible cada dia: des de l’assemblea, les comissions, la gestora, voluntaris, artistes, treballadors, famílies, professors, alumnes, veïnes...
És per això que és un reconeixement col·lectiu, de tothom. Enhorabona i gràcies!

En segon lloc, és un reconeixement a una manera d’entendre i fer cultura.
I és que el centre de l’acció de l’Ateneu ha estat sempre la cultura. Des de les primeres 30 hores realitzades l’any 77 fins a les darreres programacions d’aquest cap de setmana, l’Ateneu ha volgut reivindicar l’acció cultural com a quelcom imprescindible en qualsevol comunitat, i per això cal reclamar equipaments dignes i recursos públics per finançar-los.
Per això tenim com a objectiu ser reflex de la vitalitat cultural del nostre entorn i de la nostra ciutat, aportant si podem propostes artístiques arriscades i innovadores.
Entenem la cultura, no com un producte, no com un objecte intercanviable i de mercat ... Si com un procés, de creació, d’aprenentatge, de canvi, de reflexió.  La cultura com a artesania, feta a mà, i en col·lectiu. La cultura com a subjecte. A prop de les persones i dels artistes. No es tracta d’acostar-se a la comunitat, sinó de ser la comunitat, no vincular-se al barri, sinó ser del barri i pel barri. La cultura a prop del territori i els drets socials.
Aquesta manera d’entendre la cultura es cuina a l’Ateneu com una manera especial d’acompanyar i reconèixer els artistes, d’acollir al públic, amb una política de preus populars, amb la cura i la qualitat dels espectacles, i de les persones que participen en qualsevol de les seves activitats i propostes.
En especial, el projecte de l’Ateneu ha estat vinculat des del seu naixement al món del Circ, potser perquè les perifèries urbanes i artístiques tenen més en comú del que ens imaginem. El naixement de l’Associació de Professionals del Circ de l’escola de circ Rogelio Rivel, el desenvolupament dels projectes d’Escola Infantil i Juvenil, els 20 anys del Circ d’Hivern, els més de 50 combinats de circ.... Són mostra del compromís de l’Ateneu amb el Circ, amb la creació i els artistes.
I també ha fet del Circ Social un projecte comunitari i una eina educativa, amb voluntat de transformar les persones i el seu entorn, capaç de meravellar, de generar il·lusió, de mobilitzar emocions, de tallar la respiració, de suspendre un sospir a l’aire, fer esclatar de riure, imaginar l’impossible ...i aconseguir-ho!
En tercer lloc, és un reconeixement a una manera d’entendre la ciutat, allò comunitari i la vida.
Parlar de l’Ateneu Popular 9 barris és parlar d'una història col·lectiva i d’una manera d'entendre la ciutat, la cultura, la vida, i les necessitats compartides. És parlar d’allò que ara anomenem com “el bé comú”, allò “comunitari”, que no és res més que parlar de les transformacions del nostre dia a dia. I de fer-ho amb la festa, la cultura i l’educació. L’Ateneu és l'apropiació i reapropiació col·lectiva dels recursos de tothom, com a forma de resistència davant la mercantilització i la privatització dels espais de la ciutat, així com de les necessitats socials.
I aquesta ha estat la forma de fer, no només de l’Ateneu, també la de molts dels projectes germans de Nou Barris: equipaments, casals de barri, festes majors, grups de música, de teatre... Hem estat capaços de lligar festa i reivindicació per continuar construint un Nou Barris socialment més just i culturalment més viu.
Aquesta possibilitat, la democràcia directa, la gestió col·lectiva d'equipaments i serveis públics, la solidaritat i la cooperació com a forma de relació social que practiquen nombrosos projectes de la ciutat, no és nova. Representa continuar tivant del fil roig que ha travessat la història d’aquesta ciutat malgrat tot: malgrat la dictadura, malgrat la democràcia de mercat, malgrat la Llei mordassa, malgrat l’especulació, malgrat la corrupció....
És la història del moviment feminista, del moviment per la insubmissió, de 9Barris Cabrejada, dels moviments de solidaritat amb centreamèrica, del moviment okupa, del cooperativisme, del sindicalisme combatiu i el moviment llibertari, de la contracultura.
L’Ateneu Popular 9 Barris és un més de tots aquests. Marcat per una evolució farcida de contradiccions, dubtes, reflexions i estímuls. És sobre aquesta base com es construeix el nostre projecte.
Posem la vida al centre. Les persones i projectes que treballen per una ciutat digna, justa, democràtica, autogovernada, que retorna als territoris els recursos comuns; una ciutat creativa, transformadora, transgressora i inconformista.
Des d'aquí homenatgem i compartim el reconeixement amb tots aquests projectes i amb les persones que amb les seves lluites quotidianes els fan possibles.
Aquests són els protagonistes que construeixen dia a dia la ciutat. I ho estem fent!
Moltes gràcies!
SALUT I CIRC
www.ateneu9b.net