Nadal és el solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga. Per als romans era el ‘Natalis Solis Invicti’, el Naixement del Sol Victoriós. El ritu foguer més popular és el tió de Nadal i l’àpat tradicional comença amb l’escudella i carn d’olla, continua amb el pollastre rostit i acaba amb els torrons i neules. Actualment, l’espectacle festiu amb més assistència és la Cavalcada de Reis. Sens dubte, els tres reis són els genis generosos de Nadal més populars.
El dia creix:
Per Santa Llúcia un pas de puça.
Per Nadal un pas de pardal.
Per Sant Esteve un pas de llebre.
Per Any Nou un pas de bou.
Per Reis un pas d’anyell.
Per Sant Antoni (17 de gener) un pas de dimoni.
Per Sant Sebastià (20 de gener) un pas de marrà.
Per la Candelera (2 de febrer) una hora entera.
Fins que torna a minvar:
Per Sant Joan (24 juny) un pas endavant.
Per Sant Pere (29 juny) un pas endarrere.
El tió de Nadal era sagrat: abans de posar-lo a la llar, el vell de casa li adreçava oracions, li oferia els fruits de la terra i feia libacions amb el vi novell. A Aran es diu la ‘soca de Nadau’, a la Ribagorça el ‘conco del foc’, a Taüll la ‘rabassa’, a l’Alt Aragó la ‘tronca de Navidad’, al País Basc l’‘Olentzero’... En altres llocs d’Espanya va ser el ‘tronco de Nochebuena’, a la Provença ‘lou cachofio’, a França el ‘tréfoir’, a Westfàlia el‘Christbrand’... Avui és un objecte banalitzat que ‘caga’ llaminadures i regals a la canalla.
De la botànica nadalenca, destaca el vesc, el ‘ram de la sort’. Per als druides, el vesc del roure era l’esperit d’aquest arbre sagrat. Creien que una poció preparada amb vesc tornava fèrtil el bestiar i era remei contra metzines. Segons la tradició catalana, el vesc dóna fertilitat al bestiar, fa venir llet a les vaques, afavoreix la dentició dels infants, guareix de verí i escombra els llamps.
Els torrons són originaris de l’antiga Corona d’Aragó, documentats des d’inicis del segle XV. Segons J. Coromines, ‘torró’ ve de ‘terró’, derivat de‘terròs’, que, pel fet de ser torrats, va derivar a ‘torró’. En sard eren‘turronis de Alikanti’; en occità, ‘tourroun de Barcilouno’; en napolità‘terrone’; en calabrès ‘tirruni’; en portuguès, ‘torrâo de Alicante’; en italià‘torrone’ (1736), en francès ‘touron’ (1739). Amades n’apunta set: fins, d’ou, de massapà, d’avellana, de Xixona, d’Alacant i d’Agramunt. A més del nogat rossellonès –de nous–, el de crocant, el ‘guirlache’ aragonès o torró negre, el de crema cremada i els de xocolata. De neules, un full prim i dolç de farina sense llevat –‘nebula’, boira–, ja se’n parla al segle XI.
La tradició d’ingerir dotze grans de raïm al ritme de les dotze batallades i el brindis d’‘Any nou vida nova’ és relativament recent. Pronòstics i bons propòsits són propis d’aquest ritu laic. Un acte que cada any atreu més gent és l’Aplec del Sol Ixent al Cap de Creus, el punt més a l’orient del país.
Els Reis són els genis generosos més populars: arriben a cada poble, vila i ciutat i recorren els carrers en fastuoses cavalcades. A la nit duen a les cases els regals que els infants han demanat a la carta que han lliurat als patges reials. L’endemà els trobaran al costat de la sabata que han deixat al balcó amb palla i aigua per als camells dels Reis.
Hi ha llocs on certs patges tenen un protagonisme especial: a Terrassa el patge Xiu-Xiu, a Igualada el Faruk, a Sant Vicenç de Castellet l’Hassuan, a Lleida el Camarlenc, i a Cornellà de Llobregat el Mag Maginet. En algunes poblacions del Bages i el Berguedà, el carter reial arriba a adquirir la categoria de príncep: el príncep Assuan.
Actualment, les cavalcades de Reis pels carrers de moltes viles i ciutats han assolit una rellevància especial com a festa ciutadana i a vegades és un dels espectacles festius amb més assistència de gent, sobretot d’infants. L’endemà, una de les postres tradicionals del dinar és el tortell de Reis, amb la fava amagada, de caire ja típicament carnavalesc.
Abans, el temps de Nadal s’acabava amb la Candelera (2 de febrer). Actualment, les vacances de Nadal s’acaben amb els Reis: la quitxalla tornarà a escola i el curs acadèmic i el calendari laboral recobraran la normalitat.
Text extret de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya