Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol.

La Fageda d'en Jordà

A l'arbre hi ha una fulla

que està ja a punt de caure

i l'últim raig del dia, que ho sap,

encar la daura.

Josep Carner

Quan la calor de l'estiu ja s'ha esvaït definitivament, la terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l'any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.. Arriva la TARDOR.

Comencen a aparèixer pels carrers les botigues de castanyes, i molta gent s’aventura en boscos d’allò més frondosos a la recerca de bolets. L’estació de les fulles seques i els tons marronosos comença a partir de l’equinocci de tardor i acabarà a mitjans del mes de desembre, amb el solstici d’hivern. Lluny d’ésser un fenomen essencialment natural, l’equinocci de tardor té un significat cultural i esotèric força arrelat a Catalunya.

Reapareixen puntualment algunes festes de caire religiós, com la de Sant Miquel (29 de setembre) o la de Tots Sants i el Dia de Difunts (1 i 2 de novembre): la nit abans de Tots Sants es celebra la castanyada, en la què ens apleguem per fer un sopar a base de panellets, castanyes i moniatos.

I a cal pagès: Llaurar, esporgar, adobar, i a la tardor varemar.