Què provoca la sorpresa?
La Bellesa és una de les qualitats del ser que provoca sorpresa.
L'altre dia, vam estar en el Temple de la Sagrada Família amb el meu marit i els meus fills. Tots ens quedem sense paraules, fins la petita Juliette d'un any. "Només la sorpresa coneix", diuen els filòsofs... Després d'aquest passeig silenciós en el bosc sagrat, vam entendre el que va despertar el geni de Gaudí per inspirar-li aquesta obra indescriptible.
Sabem que Gaudí va trobar inspiració en la Bellesa del Diví, era un home profundament religiós. Però a través de quina experiència vital pot un home desenvolupar tal geni per emprendre i desenvolupar una obra tan magnífica? Em vaig trobar amb la següent resposta:
"Antonio Gaudí (...) De petit va comptar amb una salut molt feble i els seus continus atacs de reumatisme ho van apartar dels jocs de nens i van retardar el seu ingrés a l'escola elemental. La seva mare passava moltes hores amb ell i ho distreia amb passejos pel camp i observant la naturalesa.
Recordant la seva infància, Gaudí ja de major, va escriure: Amb els tests de flors envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloqueig de l'aviram, el piular dels ocells i el brunzit dels insectes, i amb les muntanyes de Prada de Conflent al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Naturalesa, aquesta Naturalesa que sempre és la meva Mestra."
La naturalesa va ser la primera finestra de sorpresa de Gaudí i va ser inspiració per aquesta obra mestra, la Sagrada Família. Gaudí va saber com portar la Bellesa del Diví als carrers i elevar els esperits de milers de persones cap al cel a través de la meravella de la Bellesa de la naturalesa. Gaudi no va entrar a un parvulari amb 4 mesos, no tenia joguines que parlaven, ni anava a Kumon dues vegades a la setmana, ni veia Baby Einstein. Va tenir una infància contemplativa en companyia de la seva mare, del seu millor amic el silenci i instruït per la seva mestra la naturalesa.
Potser aquesta situació no està a l'abast de tots nosaltres. Qui viu avui dia entre vinyes i oliveres? Qui disposa de temps per estar-se assegut tot el dia per observar arbres i escoltar el piular dels ocells? El que sí està a l'abast de cadascun de nosaltres, és la presa de consciència del que és realment essencial, excel·lent i Bell per als nostres fills. Del que els pot inspirar i nodrir l'esperit, del que pot desenvolupar el seu paladar per a l'apreciació del fi, del Bell. De vegades, la Bellesa es troba en el lloc menys esperat... I si recuperem la sensibilitat i la sorpresa que tenim de forma innata i que hem anat perdent per les circumstàncies d'una vida frenètica i consumista, sabrem reconèixer la Bellesa que ens envolta.
Sense la sorpresa, la Bellesa no es veu ni es coneix. Sense la Bellesa, la sorpresa treballa a cegues.
Catherine L'Ecuyer
Aquest article s'ha publicat al blog http://apegoasombro.blogspot.com.es/