La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
Amb la idea de conscienciar a la població per contribuir a crear un món més just i sostenible, Alternativa3 organitza la cinquena edició del concurs de mones de Pasqua solidàries, elaborades amb productes de comerç just. Tothom qui hi vulgui participar o pot fer creant una mona original.
Un cop elaborada la mona, per formar part del concurs cal enviar una fotografia de la vostra obra on també es mostrin els productes de comerç just que s'han utilitzat, a ong@alternativa3.com. Hi ha temps fins al 30 d'abril.
Els guanyadors del certamen, dividit en tres categories: més original, votació popular i infantil, seran obsequiats amb un lot de productes de comerç just valorat en 100 euros.
Per a més informació, podeu consultar les bases del concurs, enviar un correu aong@alternativa3.com
Tradició dolça
La tradició mana que el padrí regali al seu fillol una mona el Diumenge de Pasqua per menjar-la el Dilluns de Pasqua, o dia de la mona. Encara que la mona tradicional tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, avui en dia és molt habitual trobar mones amb diferents cobertures i guarniments, especialment de xocolata.
La mona és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia acabat. I la manera més simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal). La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena.
Elaboració i varietats
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d’altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s’elaborava amb tants ous com anys tenia l’infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, car només es regalava fins que els nens feien la primera comunió (antany s’efectuava els 12 anys). Al País Valencià i Múrcia, en canvi, no va evolucionar i encara manté la forma original d’un brioix (tonya) amb l’ou dur al damunt.
La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.