dijous, 9 de gener de 2014

Comencem a fer Tombs!

Imatge de Ricardo Caballero. Sant Boi de Llobregat, 2004
Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions que tenen lloc al voltant del 17 de gener, onomàstica d'aquest sant anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs.

La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes.
A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques.
Tot i que és una celebració extesa arreu, es poden destacar els Tonis de Taradell i de Manlleu, L’Encamisada a Falset, que combina la commemoració històrica amb els Tres Tombs, la Festa Major d’Hivern i els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú o la Festa de la tradició Traginera d’Igualada. Però aquesta n’és només una petita mostra, sant Antoni es celebra també a Valls, sant Vicenç de Castellet, sant Feliu de Guixols, Barcelona (barri de sant Antoni), Ripollet, La Bisbal del Penedès, Perelada, Cambrils...i més.

La llegenda:


Sant Antoni Abat (s. III-IV), monjo cristià, pioner de l’eremitisme, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida.
Sant Antoni visqué entre els segles III i IV i és un dels anomenats primers pares del desert. La seva llegenda ens explica un viatge fabulós en pelegrinatge durant el qual el sant es troba -i s'enfronta- amb éssers fantàstics (un centaure, un sàtir i un llop, gegants, etc) i amb les temptacions mundanes, que li posen entrebancs en el seu camí. Se'l representa acompanyat d'un porc perquè una llegenda li atribueix una guarició miraculosa d'un garrí. És el patró dels traginers i se li encomana la protecció de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits.



Els Tres Tombs:


La salvaguarda dels animals domèstics, i especialment els de peu rodó, ha tingut una importància cabdal per a la nostra societat almenys fins a la primera meitat del segle XX. Els cavalls, ases i muls constituïen la força motriu que feia anar el món. Els rituals destinats a preservar els animals de les malalties vénen de molt antic i van lligats a les necessitats i els afanys de la societat agrària. A Catalunya, la protecció de les bèsties ha estat confiada principalment a sant Antoni Abat, el vencedor del mal i, per tant, dominador dels mals esperits associats amb el dimoni, considerats els causants de les malalties.
A meitat del segle XX, la benedicció de cavalls, ases i muls era una pràctica comuna a gairebé totes les parròquies del país, perquè la tracció animal encara estava en plena vigència, sobretot en la pagesia, però també en molts serveis ciutadans. A Barcelona i en altres ciutats de Catalunya, la benedicció anava seguida del cerimonial dels Tres Tombs, un antic ritual convertit ja en segles anteriors en desfilada tradicional i festiva.
L’origen dels Tres Tombs se situa en les voltes sagrades que efectuaven els genets al voltant de la capella del convent de Sant Antoni de Barcelona, ubicat al carrer del mateix nom al barri del Raval barceloní, el dia del sant, després de la benedicció d’animals. 
La desfilada dels Tres Tombs, considerada d’origen barceloní, es va estendre arreu del país. L’actual disposició constitueix un model repensat i reformulat al llarg de la història. Les primigènies i sagrades voltes rituals, anys a venir, es van convertir en cursa, un exercici amb risc i espectacularitat que atreia molt públic. A causa dels accidents es va suprimir en molts llocs i, tanmateix, aquest format en alguns indrets s’ha perpetuat fins als nostres dies. A Barcelona, al segle XVIII, la modalitat de volta ràpida se sumava a la de desfilada tranquil·la amb banderers i cordonistes, amb els guarniments enflocats i acompanyats de música.
La invenció del motor d’explosió i la seva gradual implantació portaven implícita l’extinció dels cotxes de cavalls, tartanes i carruatges, de la mateixa manera que els antibiòtics substituïen les benediccions. Al darrer terç del segle XX, la festa tan sols se celebrava en poques localitats d’arrelada tradició.
L’any 1996, uns quants pobles que encara celebraven la desfilada dels Tres Tombs van constituir, en l’aixopluc de l’associacionisme, la Federació Catalana dels Tres Tombs, que validava per als temps nous les antigues tècniques, vivències i materials que, si bé no són estrictament útils, tenen el reconeixement de patrimoni cultural.